Benvinguts al nostre bloc:

Benvinguts al nostre bloc:

Ser o no ser Abellaire, aquesta és la qüestió

20 de juny de 2013

L’abellaire és un ramader de les abelles, un amant de la natura que gaudeix de la seva feina i estima el seu bestiar. La baixa rentabilitat de la seva explotació es veu compensada per la satisfacció que li provoca el fet de desenvolupar una feina que li agrada, quelcom que el té bojament enamorat.


Fins aquí tot semblaria bucòlic, fins i tot un xic massoca, però qui té abelles i treu una part dels seus ingressos d’aquesta activitat m’entendrà perfectament. La situació, però, s’agreuja en el moment en que les abelles desapareixen, i l’abellaire descobreix amb resignació arnes buides de bestiar, amb molta cria abandonada i reserves de mel i pol·len suficients. On han anat? Què m’està passant? O què ens està passant? El problema és global, i té conseqüències a escala mundial. 


I ara què? Hem pregunten els abellaires. I jo, atrapat pels meus propis interrogants, destapo la caixa dels trons, i responc amb una altra pregunta: i no pots ser que tot plegat sigui culpa nostra? 

De fet moltes vegades hem assenyalat la societat humana com la responsable de tots els mals ecològics del planeta Terra, però jo vull assenyalar als propis apicultors, ramaders que han explotat les abelles amb pocs escrúpols, amb inèrcies mancades de sensibilitat i que tenen com a paret mestra els beneficis, i quan aquests eren insuficients, exprimien al màxim les subvencions, tot fent-ne un mal ús intencionat.

Alguns contraataquen: tu ets un veterinari destructiu!


Jo sempre els responc el mateix: qui tingui por que s’aparti, doncs avui ja són molts els abellaires que tenen ganes de fer una apicultura diferent, ramaders ansiosos de treballar amb les seves abelles amb aquella estima que professaven els nostres ancestres, militants d’una apicultura que té anhels de convertir-se en sostenible, i fer possible la utopia de practicar una ramaderia nítidament ecològica, sense aranzels burocràtics ni falses façanes.


Tenim les eines apunt, la nostra fermesa, la nostra ideologia, la nostra formació i sobretot la nostra abella, un insecte increïble, amb més de 100 milions d’anys d’evolució a l’esquena, perfectament adaptat al territori, i que volem rescatar i donar-li l’atenció, protecció i estima que es mereix. L’abella negra és la nostra aliada, i amb ella assolirem els nostres objectius, que no són egoistes ni interessats, doncs són respectuosos amb la natura i sincronitzats amb el nou rol que han de tenir els abellaires en el futur pròxim.


Autor: Esteve Miràngels

Foto: Miel Aliseda
READ MORE - Ser o no ser Abellaire, aquesta és la qüestió

Ajudes a la producció i comercialització dels productes de l'apicultura

11 de juny de 2013


ORDRE AAM/114/2013, de 4 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts destinats a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura, i es convoquen els corresponents a 2013. 

El Reglament CE 797/2004 del Consell, de 26 d'abril, estableix una sèrie de mesures destinades a millorar la producció i la comercialització dels productes de l'apicultura amb l'objectiu que cada estat membre de la Comunitat Europea estableixi un programa nacional d'actuacions amb caràcter triennal. 

El Programa nacional d’ajuda a l’apicultura 2011-2013 ha estat aprovat per la Comissió Europea mitjançant la Decisió de 14 de setembre de 2010, que aprova el programa de millora de la producció i la comercialització dels productes apícoles per al període 2011-2013, presentat per l’Estat de conformitat amb el Reglament (CE) 1234/2007, del Consell, de 22 d’octubre de 2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s’estableixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (Reglament únic per a les OCM) i que decideix la contribució de la Unió Europea al programa esmentat.

El programa nacional s'ha d'adreçar a actuacions destinades a l'assistència tècnica als apicultors i a les agrupacions d'apicultors, lluita contra la varroasi, racionalització de la transhumància, i mesures de suport als laboratoris d'anàlisi de les característiques fisicoquímiques de la mel.

Els ajuts al sector apícola convocats en aquesta disposició estan integrats en el Programa nacional d’ajuda a l’apicultura 2011-2013 esmentat.

Veure l'ORDRE AAM/114/2013

Foto:  washingtonian.com
READ MORE - Ajudes a la producció i comercialització dels productes de l'apicultura

Mel pròpia o mel de la Xina?

6 de juny de 2013


Són moltes les mels que porten un etiquetatge confós, d'origen fals, amb xarops de glucosa afegits... una mel que en molts països està absolutament prohibida. Els laboratoris i les associacions d'apicultors en coneixen la seva existència, mels molt barates que es venen en supermercats i en mercats tradicionals. Aquestes reflexions les ha fet Paul Schweitzer, director del CETAM y especialista en pol·len, afirmacions franceses perfectament aplicables al nostre país.

Amb 300.000 tones l'any, la Xina és avui el primer productor de mel a nivell mundial, arribant a Europa a través del port d'Hamburg, un dels mercats de negoci més importants en la comercialització de la mel. Un cop allí la mel surt bona i embasada amb les seves respectives etiquetes franceses i espanyoles, tal i com es lamenta el portaveu de la Unió Nacional de l'Apicultura francesa, Henri Clement.

Des d'Ecolluita reclamem una política alimentària més decidida i valenta a casa nostra, doncs aquí existeixen també intermediaris, cadenes de distribució i associacions d'apicultors que fan la vista grossa a aquest frau, venent com a propi quelcom que és simplement una estafa. I per què? Doncs perquè l'apicultura que pregonen alguns es basa en el volum, en la quantitat i no pas en la qualitat. Un sector important de l'apicultura catalana ha renunciat a dur a terme una apicultura de qualitat, grans apicultors que compren mel a l'exterior, i amb un etiquetatge dubtós venen com a collita pròpia un aliment que no es seu, a un preu impossible si no hi ha darrrera la mà negre del frau.

Ja és hora que aquells que poden, Departament d'Agricultura i els seus laboratoris adjunts posin el sector en ordre, i facin fora del mercat alguns mal anomenats professionals apícoles que ho empastifen tot, dirigents de palla que només es miren el seu benefici propi, manipulant i escanyant als autèntics apicultors del país, gent honrada que té ganes de fer una apicultura diferent.

Ecolluita estarà sempre al costat dels autèntics abellaires, aquells apicultors que aboguen per una apicultura sostenible i respectuosa amb l'abella i el medi ambient, i que vol oferir la mel de qualitat a un preu just, sense intermediaris ni mans negres que adulterin aquest tresor de la natura. Des d'aquest diari donarem sempre suport a aquells que fan una apicultura de qualitat, és per això que estarem sempre al costat del Col·lectiu d'Abellaires en les seves reclamancions sanitàries i comercials, doncs la transparència només ha de fer por a aquells que juguen amb el frau i l'engany.


Opinió: Col·lectiu d'Abellaires 

Foto: Joan Oltra
READ MORE - Mel pròpia o mel de la Xina?